El celler és una sala construïda a la fi del segle XI, en les etapes finals de l’edificació del monestir. Al segle XV (1410) era destinada a estatge dels donats (persones que vivien amb la comunitat), a càrrec del monjo infermer. L’arc de la porta d’accés al campanar data de 1970. El celler és la sala on els monjos rebien i emmagatzemaven els productes alimentaris procedents del mateix monestir o de les produccions pageses de les seves propietats.

Per això hi ha una porta exterior, independent de la del cenobi, i les entrades de llum i ventilació són molt limitades.