El claustre és l’element central de l’organització arquitectònica del monestir.

Fou construït a la fi del segle XI. És el claustre amb porxos de columnes més antic que es conserva a Catalunya i l’únic que es coneix amb columnes exemptes en tres de les cantonades.

Al segle XV (1426-27) va ser enderrocat per un terratrèmol i reconstruït després amb pilons rectangulars. S’aprofitaren molts elements del claustre primitiu, com les columnes angulars.

Aquestes peces, juntament amb la reproducció dels sis capitells conservats al Museu Episcopal de Vic, han permès reproducció completa de dues galeries, mentre que les altres dues s’han reconstruït seguint la forma que tenien en el segle XV.