El refectori és la sala construïda a la fi del segle XI. Forma un cos únic amb la cuina, de la qual se separava mitjançant un mur de maçoneria que ha deixat unes minses traces en els murs lateral, en el lloc on hem establert l’envà de separació.

El monjo accedia al refectori o menjador quan la taula era parada. Mentrestant, la porta romania tancada i l’accés s’efectuava des de la cuina que, alhora, té la seva porta independent des del claustre.

L’àpat s’acompanyava amb lectures des d’una trona, de les quals en tenim magnífics exemples arquitectònics a Santa Maria de Poblet, a Santa Maria de la Huerta (Sòria) o a l’antic refectori de la canònica de Santa Maria de Solsona.

El disseny dels mobles i objectes de taula s’ha obtingut a partir de les representacions d’àpats en miniatures i pintures del segle XI, on la presència de taules semicirculars amb una part recta per al servei és molt freqüent.

Les gerres per a l’aigua són reproduccions d’una gerra trobada a les excavacions arqueològiques de l’església de Sant Andreu de Sagàs (el Berguedà), el 1987.