La cambra prioral construïda al segle XI sobre el celler amb accés des del vestíbul i coberta originalment amb encavallades de fusta. Al segle XIV es va substituir l’estructura de la coberta per un embigat sobre arcs diafragma. Al segle XV (després de 1426), la sala es va ampliar a ponent i es cobrí l’antic atri.

El prior i, si era el cas, l’abat, tenia una cambra pròpia separada de la resta dels monjos i amb accés des del vestíbul, ja que des d’aquesta estança es gestionaven les propietats i les rendes que mantenen el monestir.

El caràcter representatiu d’aquesta sala i la seva condició jeràrquica li permetien disposar de llar de foc i comoditats no accessibles a la resta de la comunitat.