Diu la llegenda que la família noble dels vescomtes d’Osona va tenir un fill, que tres dies després de néixer va parlar. Va dir que només viuria trenta dies i que, un cop mort, el seu cos fos posat dins una arqueta tancada, que es carregués sobre una mula i que es deixés a l’animal anar cap on volgués. Allà on s’aturés s’hi hauria de construir un monestir sota l’advocació de sant Pere.

Més de mil anys després, damunt d’una cinglera i envoltat de les aigües del pantà de Sau, trobem el monestir de Sant Pere de Casserres, un dels conjunts monumentals més importants de l’arquitectura romànica catalana. Aquest monestir, l’únic de l’ordre benedictí a la comarca d’Osona, conserva encara l’estructura original del segle XI, fet que fa molt fàcil d’entendre com era la vida dels monjos que l’habitaren.